dilluns, 7 de novembre de 2005

La Segona Mà

Abans de la Tercera Mà... La Aeon Society va reclutar a La Segona Mà... els seus membres són...



I també van aparéixer....


I directament de La Tercera Mà... l'últim fitxatge de La Segona Mà...

2 comentaris:

Aeon Society ha dit...

TOM BANNER

Thomas Cletus Benjamin Banner, més conegut com a Tom Banner, va néixer pels volts de 1890 (no es guarda un registre de naixement que constati la data exacta) a Oakley, un poblet al nord-oest de Wichita (Kansas). Fill de Billy Angus Tadeus Banner i Doris Petúnia Virgínia Grimm, el petit Tom va criar-se en un ambient sà i rural, ajudant amb les tasques de la granja familiar.

Van passar els anys, i el jove Tom va esdevenir un noiot alt i gros, sense moltes llums però amb un caràcter afable. Passava llargues tardes d’estiu jugant amb el gos de la granja, en Toni, un quisso molt intel•ligent i amb el pèl de color cendra.

Fins i tot al petit Oakley van arribar veus de que a Europa havia esclatat una gran guerra. En Tom, al qual de ben petit se li havia inculcat els valors de la veritat, la justícia i el mode de vida americà, es va presentar voluntari a la oficina de reclutament de Topeka per formar part del contingent de tropes que l’oncle Sam enviaria a l’altre banda de l’Atlàntic a posar ordre.

La Primera Guerra Mundial va ser una experiència bastant traumàtica pel sapastre de Kansas, però la seva convicció en que lluitava per una causa justa el van ajudar a tirar endavant. Va ser precisament durant la guerra que les seves habilitats latents d’Inspirat es van començar a manifestar: mentre ell i la seva unitat avançaven per territori enemic, van ser sorpresos per un niu d’ametralladores alemany camuflat, obrint foc contra ells i llançant-los granades. La majoria de la unitat va quedar morta o molt malferida, menys en Tom, amb alguna ferida poc important. Va tirar a terra la porta del bunker a cops i va reduir a mastegots l’esquadró alemany que l’ocupava.

( Els especialistes de l’Aeon Society han teoritzat que l’impacte de la granada, a més de ser el detonant de l’eclosió de les habilitats Inspirades d’en Tom, també va poder causar un altre efecte: és possible que trossos de metralla penetressin part del lòbul frontal i occipital, causant danys cerebrals en els processos de raciocini i lògica, però no està confirmat.)

Aquell acte heroic va valer que li concedissin una medalla al valor al tornar a casa. En Tom guarda una foto on surt amb el president Wilson en l’acte on li van entregar la condecoració, juntament amb uns guants que li havien dissenyat un grup de científics del Pentàgon.

Després de la guerra, en Tom va deambular pel país, duent a terme diferents feines: bomber, descarregador de molls, peó de construcció, guardaespatlles, figura pública promotora de gimnasos i de campanyes per l’exercici i l’alimentació infantil...aquestes últimes feines li van fer veure que el que li agradava era estar en contacte amb el públic i aconsellar al jovent sobre els valors americans. Va firmar contractes amb diferents companyies, traient al mercat els “Cereals Banner”, obrint la cadena de “Gimnasos Tom” i llançant a la venta la sèrie de còmics “Les increïbles aventures de Tom Banner”, entre altres.

Evidentment, en Tom no en va veure ni cinc de tot això (sobretot dels milionaris beneficis de la línea de còmics), però ell ni se’n va entalaiar, feliç de poder vetllar per la joventut del seu país.

Per guanyar-se la vida, en Tom va entrar al Circ Ringlinglin com a forçut, amb el seu espectacle de L’Indestructible Tom Banner. I allí va estar, actuant per tot el país, fins que el filantrop multimilionari Maxwell Mercer va contactar amb ell, proposant-li de col•laborar de manera més activa pel seu país, ajudant a tots els ciutadans americans (i de bona part del món també) contra amenaces criminals i mals ancestrals.

Robert ha dit...

AMANDA SZARDOS

Natscha Szardos, era una artista en un petit circ austríac errant. En una parada prop de Berlin, no molt després de l'inici de segle, va conèixer un jove aventurer i aristòcrata anglés, convertint-se en la seva amant ocasional. No molt després, es va quedar embarassada, i aquell jove aventurer es va afanyar a fugir ràpidament, deixant-la abandonada amb la criatura, en el circ.

Poc després va neixer, una nena, que Natscha li va posar Amanda. Els anys anaven passant i anava creixent, el circ era la seva família, una família curiosa. Amb gent de tota condició i étnies, alguns d'ells fascinaven molt a la canalla, però en concret a l'Amanda, l'encuriosia un anciá oriental, que es feia anomenar 'der Stock'.

Stock era cec, encara que no semblava que notés la diferència. Cada matí feia un seguit de gestos i posicions estranyes, cosa que l'Amanda seguia, primer més per gràcia, pero imitava els seus moviments a la perfecció; sentint una certa afinitat innata cap a les arts marcials.

Sentint que l'Amanda aprenia ràpidament li va començar a ensenyar de debo el veritable significat de les arts marcials. Va continuar passant el temps, i l'Amanda anava aprenent a ser una acròbata, i en el seu temps lliure el cami de l'artista marcial.

Però d’un dia per l’altre Stock va desparèixer, misteriosament i sense deixar cap mena de rastre. I l’Amanda, la matinada següent va trobar, dintre de la seva caravana i al costat del seu llit, una caixeta, amb una arma curiosa, que ja l’havia vist en possessió del seu mestre. Ningú en va saber res més d’ell, tot i que alguns dies més tard alguns individus estranys vingueren preguntant per ell.

I els anys van continuar transcorreguent, i Europa es va veure sacsejada, per la Gran Guerra, i fou temps de penúries pel circ, tot i que els espectadors, agraien una distracció de la crua realitat pocs es podien permetre pagar l’entrada. I el circ per poder sobreviure es va moure fins a Suissa, on hi van romandre fins al final de la guerra.

A partir del 1920 les coses començaven una altra vegada a rutllar, la postguerra anava desapareixent i la bonança econòmica retornava. L’Amanda ja s’havia convertit, en la millor acróbata del circ, pero per més llocs que anessin, aquell tipus de vida la començava a avorrir. No sabia que fer i el mòn era un lloc molt gran, pero afortudament va arribar una oferta per formar part de l’Aeon Society, Així que va acceptar.