dissabte, 27 de maig de 2006

Aerial Circus (Tarakimo Special Edition)

La Tercera Mà ha decidit pasar a l'acció en comptes d'estar a l'espectativa... La Tercera Mà entrarà a Tarakimo aprofitant una edició especial de l'Aerial Circus introduint-se al misteriós país com equip técnic d'en Julian López...

Trobarán indicis dels plans dels Tarakimesos? Els decobriran?

Tot això i molt més.... als comentaris....

En Joe ha aprofitat el viatge de tornada a Chicago per posar al dia el seu diari...


2 comentaris:

Alice Montgomery ha dit...

Bé, pare, ja li deia jo que això de viatjar amb l'AEon society faria que trobés molts amics/amigues, però no m'haguès pensat mai que m'envièssin a un pais en el qual el saludo més amable és: Bon dia, entregui la seva arma i no es mogui de la seva habitació. Haig de confessar un pecat pare: des que hem arribat a Tarakimo no faig una altra cosa que despotricar continuament d'aquest punyater país i de la gent que el porta. El viatge amb zeepeling ha estat horrible, avorrit i molt claustrofòbic. Els soldats eren freds com el gel i no hi ha hagut maneres de fer-los humans ni traient-nos la roba davant d'ells, ho sento pare, ho haviem de provar. Espero que Déu ens perdoni per lo facilones que hem estat jo i la Sarah, però quan la natrura crida has de fer-li cas. En fi, durant el viatge hem intentat parlar amb els soldats de Tarakimo i ni mu. Hem intentat parlar amb una pilot que participa a la carrera que es diu Charlotte i també ha passat de nosaltres i quan pensàvem que havíem trobat un home que ens podia entendre (periodista d'ofici) va i ens adonem que el bon home li falta un bull i que crida més que en King Kong a la selva. En fi, no m'estic justificant perquè no m'impossi cap pena pare, però si vosté coneguès aquella gent de segur que no em faria rezar ni un pare nostre.
Per cert, quan per fi vam arribar al "estimat" país ens van fer una gran rebuda... explotant un campanar i posant de manifest que no tothom en aquest punyeter país (perdó pare) està d'acord amb el règim dictatorial que els mana. Nosaltres que som defensors dels drets humans i la llibertat ens unim a la causa i donem ple suport al grup radical que intenta acabar amb aquesta injusta manera de governar!!! En fi, ara si que si vol, rezo un "Ave Maria"!!!

Julian Lopez ha dit...

Quan vam rebre la invitació per participar a l’ edició especial de l’ Aerial Circus amb la Maria estàvem ben decidits a declinar-la. No és que no fos interessant el premi i tota la pesca, si fins i tot em proporcionaven l’ avio ells mateixos, però com ho diria… Ja he estat un cop a Tarakimo, i l’ hospitalitat no és precisament el seu fort, a més, el cop que hi vam ser no vam marxar precisament com a amics, entrant convidat oficialment no crec que em fessin gran cosa, però és Tarakimo.

Però bé com que l’ avio encara està en reparacions, i em passo tot el dia a la seu de l’ Aeon Sciety, he conegut el grupet nou. Són bona gent, i amb moltes ganes de fer coses. I últimament estan amb moltes ganes de investigar Tarakimo. Aixa doncs quan en “Jeffris” em va passar el missatge de la invitació i jo els vaig dir que no hi volia anar, em van demanar que si que acceptes, i que vindrien amb mi com a “equip tècnic” per investigar. Van tardar una mica a aconseguir que acceptés, però és que vàrem pensar amb la Maria que al cap i a la fi els diners també anirien bé per arreglar el meu avió.

I ja ens veus a la Maria i a mi, junt amb en Joe, l’ Alice i la Sarah anant a buscar el Zepelin cap a Tarakimo. Nosaltres vam arribar bé, però al Zepelin se li va acudir sortir puntual, i si normalment ja són poc hospitalaris (els tarakimesos) en el Zepelin del servei que va sortir després ja van ser desagradables i tot.

Un cop a Tarakimo, vam estar molt controlats en tot moment, però em va agradar veure com s’ espavilaven els nois nous, amb força recursos. I aprofitant qualsevol ocasió per ficar el nas en àrees restringides. Mentrestant amb la Maria (bé, sobretot ella) preparàvem l’ “avió” (si se’n podia dir avió d’ allò) per la cursa. Teníem 3 dies per anar investigant i preparant. I tot i que els nous es van trobar amb gent com el Talp, el Camaleó o en Cobra fent de les seves, van aconseguir descobrir que a Tarakimo estaven força avançats amb el tema de la clonació humana, i que a dintre Tarakimo hi ha un grup de resistència que en algun moment o altre els va ajudar, i que a més es sap fer notar.

Pel que fa a la cursa, va ser una decepció total. Els Tarakimesos tenen un nou pilot jove, i la Charlotte i jo (que erem els únics que podiem intentar fe-lo lluir de debó, doncs els altres pilots diguem que no tenien avions a l’ alçada, i que consti que els de nosaltres dos tampoc no s’ acostaven ni de lluny a l’ avió tarakimes) se’ns va “cremar accidentalment” l’ hangar on teniem els avions, i la cursa no va tenir gens de història (victoria taraquimesa). Afortunadament ens varen indemnitzar i si més no calerons si que en varem treure.

NOTA MENTAL: Quan vulguis cremar un hotel com a mesura de distracció assegura’t de tenir una sortida clara.