dilluns, 20 de febrer del 2006

OPERATION ZEPHYR

S'ha perdut la comunicació amb l'illa (Z-1) amb una base de l'exércit del EEUU...

Una extraña comunicació sembla que s'ha enviat a l'illa desde la base de sortida el USS HOBOKEN... ¿Un espia? ¿Un error de les comunicacions?
La Tercera Mà haurà d'esbrinar (asignats com investigadors civils) que ha pasat a l'illa amb el destacament que hi ha designat i si realment hi ha un espia entre la tripulació...

Tot això i molt més... als comentaris...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

(Nota deixada a la seu de l'AEON SOCIETY)

Estimats col•legues i companys,

aquestes últimes aventures han estat esgotadores. Pensava que després del Kweichow Exodus tindríem una mica de tranquil•litat i repòs.
Encara recordo amb calfreds els enfrontaments amb l'agent tarakinés "el Camaleó"... L'última lluita va ser espectacular. Bé, de fet,
l'únic mal que jo vaig rebre van ser "dos punts" i me'ls vaig fer jo tot solet intentant obrir una porta en plan salvatge. Però quina
humiliació psíquica, per un escocès d'origen, no poder tirar a terra un porteta de no res! Estic demacrat psicològicament...

No cal dir que amb tot l'embolic posterior de The Mind Murders no m'ha ajudat gens...

És per això que us notifico que necessito un dies de vacances. Necessito retirar-me a un lloc tranquil a on pugui reposar, gaudir
d'atencions mèdiques...
Tan bon m'hagi recuperat, tornaré a unir-me a la Tercera Mà en l'OPERATION ZEPHYR.

Atentament,

Joe Mccloud.

PD: Una coneguda nostre, relacionada amb la medicina, m'ha recomanat un lloc molt tranquil. No patiu per mi, estic en bones mans...

Anònim ha dit...

tuuuut, tuuuut, tuuut...
- Senyor Mercer? Hola què tal, sóc l'Alice. Bé espero no agafar-lo en mal moment. El trucava per dir-li que fa un parell de dies que no veiem en Joe. Que sap on és? Que li ha passat res? L'última informació que en tinc és que s'havia fet mal amb una porta... I jo que em pensava que era un home de veritat... En fi, l'última vegada que el vaig veure sortia del club on ens haviem de trobar amb el "Camaleó". Estàvem tots dos sopant tranquil·lament i prenent un vi Don Perignon del 1920 quan el bo del Camaleó ens va interrompre. Primer ens van amenaçar dos cambrers i tot seguit ens va amenaçar ell. Tant si com no, volia el medalló (el millor de tot era que el portava jo penjat i que gràcies a la Sara i l'inspector en vàrem poder fer una cópia bastant bona), però el molt caradura no portava la filla del misioner. Així que ens dona una noteta amb l'adreça d'on se suposa que té la noia i jo farruca que sense la noia no hi havia medalló, i ell farruc que sense medalló no hi havia noia... que no hi havia maneres d'avançar per enlloc. Desprès el gran Joe va cedir i va fer un pacte amb el carellot Camaleó. Ell aniria a buscar la noia i quan la tingués em faria un truc per donar-li el medalló. Els problemes van venir quan el carellot se'n va adonar que el medalló era fals i va voler marxar. Jo vaig decidir anar al lavabo per pensar en algun plà, però mentre jo vaig desaparèixer ell va intentar fugir i en Henry, molt hàbilment se'n va adonar. Va intentar interrompre la fugida del Camaleó però diguem que no se li va donar del tot bé i va deixar que li disparèssin un dard sedant. Sort que en Henry és un gran home i no li va fer res. Carai amb en Henry! Amb tot això, jo que surto del lavabo i veig el panorama: el Camaleó anant a buscar la seva arma que la Meri li va fer llençar molt hàbilment, la Breta amagada darrera una porta, l'inspector a punt de caure sedat, jo que disparo un dels cambrers i el Camaleó finalment surt volant per la finestra... En fi un guirigall espantòs amb el qual vam espantar la gent i va haver-hi una estampida humana que va arrossegar la Breta fins fora l'edifici. El més curiòs de tot plegat, és que la Sara sortia de l'edifici en el moment en què el Camaleó es llança per la finestra, i sense manies... Pam, pam, pam, pam... dispara indiscriminadament la seva Thomson ferint una mica el carellot. El pitjor de tot plegat és que aquest es va tornar i va disparar a la Sara i una mica més i ens anem d'enterro. Ai, ai Sara... S'ha d'anar amb més de compte!!!! En fi , no em vull enrotllar gaire, però seria bo saber on carai s'ha ficat el bo d'en Joe per poder agafar el Zeppelin i sortir a buscar l'illa perduda dels fantàstics americans. Senyor Mercer...? Que m'ha sentit...? Senyor Mercer... tut, tut, tut... tut, tut, tut...