dimecres, 6 de desembre de 2006

Retorn a l'illa dels "Vegetals Gegants"

Fa temps, al principis de la Segona Mà (quan en Mouronga era membre actiu de l'AEon!) van anar a descansar a una illa volcánica on un científic (el Prf. Muscipula) va crear la manera de fer créixer tot tipus de plantes en les condicions més adverses, la idea era eliminar la fam del món si existia la possibilitat de fer créixer vegetals, llegums i verdures resistents a tots els tipus de climes i capaços de fer-los créixer en qualsevol lloc (pedra, gel, desserts, ...) Per desgràcia l'experiment va acabar en desastre, el científic va morir i La Segona Mà va abandonar l'illa quan el volcà feia una gran erupció...

El destí portarà un altre cop a La Segona Mà (i l'Alice Montgomery!) a un indret on creien que no tornarien mai més....

3 comentaris:

Tom Banner ha dit...

Provant provant, un dos un dos…Hola, que tal? Doncs estàvem a la Aeon Society, quan en Tony (el mag italià) va arribar depressa i preocupat.

Resulta que havia rebut un telegrama d’una antiga amiga seva de la universitat, una tal Susan que era biòloga de les que estudien biologia, que els coses li anaven molt bé i que havia muntat una expedició científica per anar a una illa del Pacífic a fer estudis biològics i a recollir mostres biològiques, amb aparells biològics i tot això.

Però resulta que a aquella illa hi havien passat coses terribles: fa temps, abans de que jo m’unís a la Aeon, la Segona Mà hi havia anat a investigar un científic que feia plantes rares, i les plantes rares se li van descontrolar, i va haver-hi una erupció volcànica i tot va fer kata-pum i semblava que les plantes rares havien desaparegut...però sembla que havien sobreviscut.

Vam reunir a en Julián i la Amanda, i vam buscar a en Tyler per tot arreu però havia marxat de vacances a Londres. Per sort, l’Alice Montgomery (l’europea amb fuet) corria per allí, i es va afegir a la nostra recerca com a exploradora que és.

En Tony va fer aparèixer uns feix de bitllets, i l’Alice és una europea rara i per tant té molts calers. Entre els dos van comprar un hidroavió i vam anar fins la illa.

En Julián va aterrar prop d’una platja on hi havíem vist un vaixell atracat. El vam inspeccionar i no vam trobar-hi ningú; l’expedició de la Susan ja havia anat selva endins.

Vam agafar l’equip i ens vam posar a seguir el rastre, guiats per l’Alice. Era un viatge farragós per una selva espessa. Al vespre vam acampar, i ens vam adonar que en Tony s’havia perdut. L’Alice i l’Amanda van anar a buscar-lo, i en Julián i jo ens vam quedar vigilant el campament.

En Julián m’estava ensenyant una cançó tradicional folklòrica de la seva tribu, quan vam sentir explosions en la jungla! Vam córrer cap al lloc del soroll, i vam trobar l’Amanda inconscient i en Tony i l’Alice malferits a terra...atacats per un arbre estrany que es movia i atacava! En Julián i jo en vam fer llenya i vam tornar al campament. Durant la nit vam fer guàrdies, i ens van atacar una espècie de manada de gossos petits Chihuahuas vegetals, però els vam poder foragitar.

L’endemà en Tony va recuperar el coneixement i va fer el seu truc de fer desaparèixer les ferides. Vam continuar avançant fins arribar a l’antiga casa del científic creador de plantes rares. Allí vam veure que hi havia un arbre com aquell que es movia i atacava, però més gros. Mentre planejàvem una manera enginyosa de fer-lo bocins, de la casa va sortir un gos vegetal gran com un cavall, i una espècie d’home planta, que ens va donar l’alto (en perfecte anglès) i va ordenar al seu gos vegetal i a l’arbre gros que es movia i atacava que es moguessin i ens ataquessin.

Li vaig clavar un parell de plantofades al gos vegetal i va fugir amb la cua entre potes. L’home planta va fugir, i vam intentar perseguir-lo, però l’arbre gros que es movia i atacava ens va sortir al pas. Vaig saltar a clavar-li uns quants mastegots, però em va atrapar amb les seves branques. En Tony i en Julián em cobrien amb les seves pistoles, però una nova manada de gossos petits Chihuahuas vegetals van sortir a atacar-los. L’Amanda va córrer a donar-me un cop de mà, i l’Alice, que va saltar sobre l’arbre i li va llançar un cartutx de dinamita directa a la boca dentada que tenia. Al final vam acabar amb l’arbre i els Chihuahuas.

Vam entrar a la casa i vam trobar a la Susan i als altres 4 expedicionaris inconscients i connectats a unes plantes rares. L’Alice, que té educació europea i sap una mica de tot, va extreure’ls-hi quirúrgicament la connexió plantífera, tot i que un dels expedicionaris va morir.

Vam desfer el camí cap a la platja i els vam portar amb avió fins a Hawai, a un hospital, i vam tornar després a l’illa rara, disposats a trobar el culpable.

Vam escorcollar la casa i el volcà, però l’home planta havia desaparegut. Vam tornar a l’hospital de Hawai, a veure si els expedicionaris anaven bé.

Allí ens vam emportar una sorpresa: els metges ens van dir que els expedicionaris havien despertat, dient que es trobaven bé, i havien marxat d’allí.

¿Estaven realment bé, o estaven controlats vegetalment i mentalment per l’home planta? ¿I aquest, a on havia fugit? ¿Era comunista? Totes aquestes qüestions havien quedat pendents, però teníem la impressió de que en tornaríem a sentir parlar...

Julian Lopez ha dit...

Estava tranquil•lament amb en Tony a la sala d’ estar de l’ Aeon Seciety, quan aquest va rebre un telegrama. El seu crit de sorpresa em va sobresaltar, i no n’hi havia per menys. Resulta que una seva amiga i quatre científics més anaven a investigar a una illa que s’ havia repoblat de vegetals de forma extremadament ràpida després de una erupció volcànica, però no era això el que l’ havia fet cridar, sinó que la illa en qüestió era la que fa un temps, quan acabava d’ingressar a l’Aeon, vam anar de vacances, on el professor Muscipula estava experimentant per eliminar la fam al món. Recordo aquelles tomates gegantines i suculentes. Doncs bé, en aquella illa hi va haver un problema amb l’ experiment, i una planta gegant ens va intentar devorar, de fet ho va aconseguir amb el professor, però va créixer tant que va provocar una erupció volcànica i vam fugir. Creiem que s’ hauria cremat tot. Però sembla que les plantes eren molt més resistents del que ens esperavem.

En Tom va venir a veure què passava, doncs el va sobresaltar el crit d’ espant de en Tony. I quan el vam posar al corrent de la situació, tots tres estàvem d’ acord, haviem d’ anar a l’ illa a avisar del perill que corrien els amics de en Tony.

Vam anar a buscar l’ Amanda per posar-la sobre avís, i com que en Tyler no hi era i ens faltava algú que es pogués orientar bé, li vam demanar a l’Alice Montgomery (una del grup dels nous) si ens podia acompanyar. En Tony i l’ Alice van comprar un hidroavió (més endavant ja demanariem a algú de l’ Aeon que el fes hibrid, però ara mateix feia més falta “hidro”) (Collons com se’ls gasten, si l’últim cop el vam llogar!) i vam sortir cap a l’ Illa dels Vegetals Gegants.

Quan vam arribar vam veure que realment tenia una vegetació molt frondosa abundant i espessa. Vam localitzar el vaixell dels investigadors fondejat a una cala, i vaig col•locar l’ hidroavió al costat per poder abordar-lo. Vam pujar i vam veure que devien estar acampats a l’ illa, així que hi vam anar. Amb en Tom no vam saber veure com s’ ho havien fet ells per venir des del vaixell, però l’ Alice (molt eficient la noia) va trobar un rastre que s’ endinsava a la jungla de plantes. I el vam seguir fins que vam haver d’ acampar.

En Tony va anar a veure si trobava fruita, i suposo que es va perdre, ja que no tornava, així que l’ Alice i l’ Amanda el van anar a buscar, mentre en Tom i jo ens quedàvem vigilant el foc. I quan estàvem a mig d’un cante Flamenco, vam sentir una explosió de dinamita. En Tom va sortir corrent en línia recta cap a l’ explosió, i jo darrera seu. Quan vam arribar vam trobar un arbre que atacava als nostres companys. En Tony mal ferit, i l’Alice i l’Amanda estaven inconscients al terra. En tom va atacar enfurismat l’arbre, que tremolava a carda cop de puny, i jo li vaig tirar els dos cartutxos de dinamita que tenia. Així l’arbre va acabar caient.

Al cap d’un moment es va despertar l’Amanda, que semblava més relaxada que mai. I com que no ens vam atrevir a tocar en Tony ja que cap de nosaltres tenia massa coneixements mèdics, jo vaig intentar reanimar l’ Alice i ho vaig aconseguir. Ella afortunadament tenia més coneixements, i tot i que estava molt mal ferida, va fer unes primeres cures a en Tony, i tot i que no va tornar en si el vam tornar al campament. Perquè els més mal ferits poguessin descansar vam fer guàrdies en Tom l’Amanda i jo.

Durant la guàrdia de’n Tom van atacar-nos una espècie d’ arbustos chiuaua que llançaven espines. En Tom em va despertar mentre els anava esclafant, i amb l’Amanda el vam anar a ajudar. Recordo que se’m va clavar una espina al coll, i el següent que recordo és que estava moooooolt relaxat i tranquil. En Tom i l’Amanda els havien foragitat a tots.

L’ endemà seguia tranquil, i no podia moure’m amb rapidesa. Però estava bé. Vam continuar seguint el rastre, i vam arribar a una espècie de casa feta de vegetals amb un arbre com el del vespre anterior, però molt més gran que custodiava la porta.

Ens plantejàvem com entrar, quan vam veure sortir un humanoide-vegetal amb una espècie de gos semblant. Ens vam amagar, però ens va veure a l’ Alice i a mi i va enviar a en Satan (el gos) a buscar-nos. Jo vaig suposar que era el dr. Muscipula que havia... “sobreviscut?” i el vaig cridar pensant que potser em reconeixeria. Però disparant al gos, que no semblava disposat a atendre a raons. En Tom i l’Amanda van saltar a atonyinar el gos, i del mastegot que es va endur fa fugir per potes. Però l’ Arbre ja es movia en direcció a nosaltres. El dr. (o el que quedava de ell) va entrar cap a la casa. I en Tony em va avisar que teníem més arbustos chiuaua al darrera. En Tom, l’Amanda i l’Alice es van enfrontar a l’Arbre, mentre jo mantenia ocupats (i només mantenia ocupats) els arbustos. No em sentia àgil, i m’ esquivaven atacs que normalment no haguessin fallat. Tot i així vam derrotar els vegetals.

Vam entrar a la casa, i no vam trobar ni rastre dels dos éssers que hi havia entrat feia uns moments, però vam trobar els investigadors al soterrani, amb tot de branques que els entraven al cos. Per alliberar-los vaig tallar les branques de un, però va morir. Déu meu, acabava de matar un innocent! Ja no vaig voler tocar res més.

L’Alice va aconseguir desechufar-los sense matar-los, i ens els vam endur a Hawaii per dur-los a un hospital. Vam tornar a l’ Illa, i no vam aconseguir descobrir res més. Vam cremar la casa, vam enfonsar el vaixell dels investigadors i vam tornar a Hawaii per veure com es trobaven els investigadors, però mentre no hi érem, els pacients es van recuperar miraculosament, i havien marxat.

En aquell moment vaig tenir la sensació que tampoc era tant innocent el que havia matat, més aviat l’ error havia estat portar els altres quatre científics a la civilització. I també que ja teníem un altre enemic, un humanoide-vegetal que en el seu moment havia estat un científic brillant.

Amanda Szardos ha dit...

Estava a la biblioteca, examinant uns manuscrits antics, amb l’Alice Montgomery, una membre de la tercera ma, que no feia gaire havia conegut, i van arribar en Juliàn, en Tom i l’Antonio acalorats, com si haguessin voltat per tots els racons de la mansió.

També semblaven preocupats, sobretot l’Antonio que havia rebut una carta d’una amiga seva, de la universitat, anomenada Susan. Relatava que havien rebut informes d’una illa que havia entrat en erupció no feia gaire i ja estava repoblada amb arbres i vegetació immensa. Però si era aquella illa on havíem anat no feia molt de vacances! On el Doctor Muscípula, estava fent els experiments amb plantes per tal d’erradicar la fam mundial, doncs sembla que alguna cosa, i molt poderosa havia sobreviscut.

L’Alice se’ns va afegir, com a exploradora i ràpidament ens vam dirigir, al llac Michigan, on entre l’Alice i l’Antonio van comprar un hidroavió, el vam carregar amb algunes provisions i sortirem al mateix dia, pilotat per en Juliàn, en molt poc temps arribarem a l’illa i com deia la carta tota la vegetació havia crescut, encara molt més vigorosa que abans, increïble! Aterrarem en una platja al costat d’un petit vaixell, que examinarem i hi havia la meitat de les provisions que es necessitarien per venir cap aquí.

O sigui que encara es trobaven aquí si no havien marxat amb algun altre mitjà. Ens mogueren fins a la platja, i l’Alice veié uns rastres, que gràcies a la seva perícia fórem capaços de seguir. Seguirem i seguirem endavant, obrint pas, semblava mentida la densitat de vegetació que hi havia. I pel que semblava caigué la nit, no veiem el cel fosc, senzillament ja quasi no hi havia llum, i seguirem fins a una petita clariana, on vam acampar. L’Antonio, marxà a fer un volt i s’acabà perdent, l’Alice marxà a buscar-lo i jo vaig anar amb ella per buscar-lo, i sentirem un crit, corrent ens vam dirigir, trobant l’Antonio atrapat per unes branques d’un arbre que es movien, i l’arbre també!!! Vaig saltar endavant per ajudar-lo, però una cosa meravellosa es va creuar davant la meva vista, de l’arbre hi penjaven unes fruites, que semblaven sortides del paradís. Em vaig aturar, i un impuls irrefrenable em va obligar a agafar-ne una i mossegar-la, i seguidament vaig caure inconscient. La següent cosa que vaig sentir era en Juliàn despertant-me, el meu cos estava com relaxat, com si estigués alleugerida, i amb els reflexos una mica minvats.

L’arbre o la cosa aquella, fos el que fos estava a terra, feta miques, a base de pinyes de’n Tom i dinamita de’n Juliàn. L’Alice ens va guiar fins a la clariana, on vàrem descansar, i dormir. L’endemà o millor dit quan hi hagué més llum, ens despertarem i continuarem la pesada marxa, l’illa no era tan gran però la gran densitat de vegetals ens endarreria molt . Fins a que vam observar que s’havia tornat a fer fosc, i vàrem tornar a acampar. En aquesta illa passaven coses molt però que molt estranyes, cosa per la qual es decidí fer torns de guàrdia. Jo em vaig adormir plàcidament, ja em despertarien esperant el meu torn, el que no m’esperava es que em van despertar el soroll de pinyes, d’un bot em vaig posar d’empeus, i vaig observar el que ocorria.

Si que he de dir, que qualsevol altre dia i lloc ho trobaria rar, però en Tom s’estava atonyinant amb una mena d’animalons vegetals, que li intentaven clavar unes espines que sorgien del que podria ser la seva esquena. També s’hi varen afegir en Juliàn i l’Alice, a la trifulga però aquells éssers no varen durar gaire més. Sense estar molt tranquils, vam tornar a descansar. L’endemà, ens despertarem, i ja em sentia millor, aquell estat de relaxació en que m’havia trobat l’últim dia havia desaparegut, a mig matí arribarem a una clariana, una gran clariana i veiérem una casa reconstruïda amb branques vives d’un arbre gargantuesc, que recordava al laboratori del Doctor Muscípula. De la casa va sorgir un home-planta amb un gos-llop-planta? Que tot i que ens havíem amagat, sembla que havia vist a alguns de nosaltres, i tot i que en Tom va intentar parlamentar, va ordenar en anglès!, que l’animal-planta ens ataqués. En Tom i jo el vam interceptar i no va durar pas gaire, però horroritzats contemplaren, que un arbre immens del costat de la casa, es movia, cap a nosaltres, i apareixeren més animalons petits darrera nostra. L’individu-planta desaparegué dintre del que quedava de la casa.

En Tom, l’Alice i jo, començarem a lluitar, contra l’arbre, i en Juliàn i l’Antonio, s’encarregaven dels petits animalons-planta. Tot i que en Tom i jo, fèiem saltar molta quantitat de fusta, amb els nostres cops, l’Alice, agafà un grapat de cartutxos, i s’esmunyí fins a un punt de l’arbre on hi havia una boca, amb dents, i li endinyà la ‘píndola’. Una gran explosió apagada ressonà dintre d’ell, i al cap d’alguns cops més caigué. L’Antonio i en Juliàn ja quasi s’havien encarregat de tots els animalons, i entre tots els vam acabar de despatxar.

Cautelosament entrarem a dintre les restes de la casa, i no hi havia ni res ni ningú. Però trobarem una petita trapa , que tenia unes escales que descendien, per les quals vam baixar, i trobarem els cinc components de l’equip de la Susan, nus a sobre de taules de fusta, amb tot d’arrels que bombejaven, sàvia?, i l’introduïen a dintre els seus cossos. En Juliàn intentà alliberar-los tallant les arrels, però sense voler-ho, al tallar-les les que subjectaven un dels de l’equip, el xoc el va matar. Amb cura vam extreure les arrels dels altres tres i de la Susan. Estaven vius, però molt dèbils, inconscients i malalts, vàrem aconseguir reanimar la Susan, però delirava per la febre. I ens els vàrem endur cap a l’avió. Al arribar l’avió, veiérem que l’hospital més proper es trobava a Hawaii, i en Juliàn va agafar el comandament de l’avió posant-hi rumb. Al arribar a Hawaii, els vàrem ingressar d’urgència, i tornarem per enllestir les coses amb l’home-planta però no el trobarem en la casa ni enlloc més, per precaució cremarem la casa. I retornarem a l’hospital de Hawaii, però ens informaren, que ens els dies de la nostra absència, havien millorat i marxat pel seu propi peu.

Mein Gott! L’home-planta els hi devia haver fet alguna cosa, i nosaltres els havíem portat a la civilització, fos el que fos el que tenien en el seu interior!!